No es precisamente por un camino de rosas el que deberá tansitar el ayuntamiento local para politizar la gestión del agua, una decisión que como es habitual, toma la clase política a espaldas del sentir de la mayoría de vecinos que expresa su satisfacción con la que ha prestado Mina en los últimos 75 años.

Los datos de las primeras experiencias en otros ayuntamientos comienzan a ser negativos, la Generalitat exige elementos que aún parecen no haberse cumplido, la gente quiere saber las ventajas prácticas del disparate y a expresar su desconfianza en la capacidad gestora de los promotores, ya que la representatividad reconocida por estos, es harto desigual, como esos cuatro políticos que lo harán a nombre de sus  27 colegas y esos dos vecinos escogidos quizás con qué criterios, que dicen los que lo dicen, que lo harán a nombre .de los 220 mil vecinos.

Rectificar es de sabios, aunque la experiencia nos demuestra que en ciertos sectores no suele haberlos, y desde luego, no será lo mismo hacer frente con unas encuestas como las que hablan del buen servicio del transporte público, mientras las críticas de los usuarios dicen lo contrario, a un mal servicio en la gestión del agua, que ese es un tema más delicado.

Esta es la aclaratoria municipal en lo referente al monopolio.

L’Ajuntament de Terrassa aclareix a la Generalitat que el servei públic d’abastament d’aigua no es prestarà en règim de monopoli

El Tribunal de Contractes de Catalunya del Sector Públic no admet a tràmit els recursos especials presentats en contra del procés de remunicipalització

L’Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), que ges tionarà a partir del 10 de desembre el servei públic d’abastament d’aigua de Terrassa, no prestarà el servei en règim de monopoli. L’Ajuntament de Terrassa respondrà en aquest sentit l’escrit informatiu que ha fet arribar la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya en referència a la sol•licitud de la fins ara empresa concessionària del servei públic d’abastament d’aigua, MINA d’Aigües de Terrassa SA, que demana a l’organisme que interposi recurs contenciós-administratiu per aturar el procés de remunicipalització del servei. Segons la carta que la Direcció General de l’Administració Local ha fet arribar a ’Ajuntamentl de Terrassa, MINA al•lega que “el Ple de l’Ajuntament de Terrassa en data 22 de març de 2018, entre d’altres, ha aprovat la forma de gestió directa del servei públic d’abastament d’aigua de Terrassa, mitjançant entitat pública empresarial local, en un sector del municipi de Terrassa en règim de monopoli, sense observar el procediment legalment establert”. Aquesta afirmació és errònia, ja que els acords municipals únicament incorporen una variació respecte a la forma de gestió del servei públic d’abastament d’aigua, que fins ara venia prestant Mina Pública d’Aigües de Te rrassa SA, en virtut d’un contracte de concessió de la gestió del servei públic, i que actualment presta en règim de pròrroga forçosa. L’expedient aprovat definitivamen acredita com a forma més eficient i sostenible la gestió directa mitjançant una EPEL i, per tant, determina que serà aquesta la forma de gestió futura del servei, en substitució de la forma indirecta mitjançant concessió. Per tant, no és objecte de expedientl’ establir el servei i aquest no afecta ni altera el règim de lliure concurrència en què es prestava i es continuarà prestant. L’expedient afecta únicament l’àmbit geogràfic en què es prestava per part de Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA, existint e n el municipi altres àmbits geogràfics on altres prestadors donen el servei d’abastament d’aigua. Atenent doncs a la naturalesa de l’expedient que s’ha tramitat, que no estableix la prestació del servei per part de l’Ajuntament en règim de monopoli, no procedeix fer els tràmits que s’indiquen en l’escrit emès per l’organisme dela Generalitat.

L’Ajuntament de Terrassa entén que la carta de la Direcció General de l’Administració Local és informativa i que no es tracta d’un requeriment, ja que es suggereix que en cas que la informació aportada per MINA sigui correcta, s’haurien de fer uns tràmits, però no reclama que es facin, no es dona cap termini per fer-los, ni hi ha peu de recurs per tal que l’Ajuntament pugui recórrer, si fos el cas, un eventual requeriment. Per tant, l’Ajuntament de Terrassa procedirà a informar a l’entitat sobre quina és la naturalesa de l’expedient tramitat i dels acords del Ple municipal i a justificar que no són necessaris els tràmits dels quals s’informa.

Recursos desestimats

El Tribunal de Contractes de Catalunya del Sector Públic no ha admès a tràmit els recursos especials en matèria de contractació presentats per Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA, la Confederación Empresarial Comarcal de Terrassa i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Terrassa del 22 de març de 2018, en allò referent a l’aprovació de l’encàrrec de la prestació del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de Terrassa a l’entitat pública empresarial local de nova creació Terrassa Cicle de l’Aigua EPEL.

El Tribunal considera que l’Ajuntament acorda adoptar la forma de gestió directa del servei d’abastament d’aigua al municipi i aprovar els estatuts de l’EPEL, amb la previsió que assumeixi el servei a la finalització de la pròrroga forçosa de la concessió anterior, però en cap cas planteja de forma explícita que s’estigui duent a terme un encàrrec de la gestió del servei a un mitjà propi i assenyala que no pot ser objecte de recurs especial la decisió municipal de reinternalització d’un servei de titularitat municipal mitjançant una gestió directa, amb independència que la seva gestió hagi estat gestionada indirectament mitjançant concessió, sempre i quan aquella hagi exhaurit el seu termini.

En definitiva, el Tribunal considera que l’Ajuntament de Terrassa ha adoptat un acord de reinternalització d’un servei públic essencial de contingut econòmic, l’abastament d’aigua del municipi, mitjançant una fórmula, la de constituir una entitat pública empresarial local, que, d’acord amb la norm ativa local, es troba dintre de les opcions que es consideren gestió directa del servei i que, en principi, se situen fora de les modalitats de contractació previstes per la legislació de contractes.

Anuncios